INDICIS DE CANVI CONCEPTUAL I.

COM HO PODEM DEMOSTRAR? QUINES EINES HEM FET SERVIR? COM L'HEM AVALUAT?

Després d'entregar el document de síntesi de la tercera activitat de l'assignatura, comentarem què hem treballat, com hem treballat i com hem avaluat tot el procés i el producte final. D'aquesta forma sabrem si hi ha hagut un canvi conceptual real o no.

La següent investigació representa la descripció d'un procés de canvi conceptual amb un enriquiment i reforç dels marcs teòric sobre els aprenentatges i els coneixements. Aquest procés està basat en les reflexions fetes en una avaluació inicial composada d’un qüestionari i un mapa conceptual, aquesta avaluació va ser formulada a l’inici de l’assignatura i representen els models mentals. Després trobareu reflexions argumentatives sobre el procés formatiu d’aprenentatge que ens mostra els assoliments teòrics que s’han anat fent durant el procés d’ensenyament - aprenentatge i finalment, es culmina amb un mapa conceptual final que representa l’aprenentatge significatiu que s’ha assolit sobre els conceptes de la matèria i les seves relacions i interaccions. Les conclusions finals són les evidències i els arguments, juntament amb el mapa conceptual, d’aquests aprenentatges significatius i el canvi en la forma de pensar relacionada amb la relació C-T-S-E. La comparativa d’aquests instruments (segons el material web) i les argumentacions que descriuen els assoliments teòrics, evidencien el canvi conceptual en l’aprenent ja que representen canvis en l’estructura cognitiva (Jonassen).

MAPA CONCEPTUAL INICIAL I FINAL

Per tal d'analitzar la composició dels dos mapes conceptuals, hem seguit els criteris d'avaluació del material web de l'assignatura, abans, però us explicarem la relació dels colors: Al mapa conceptual definitiu, es pot veure que hi ha una llegenda sobre l’evolució i creixement del mapa. Sabem que als mapes conceptuals no sol haver-hi llegenda, però l’hem cregut necessària degut a la quantitat de conceptes que s’han relacionat de diferents marcs teòrics i documents variats. Els nodes i enllaços de color negre, s’han extret de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia” dels autors Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado. Els de color blau sorgeixen del material de l’assignatura “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” de l’autor Julio Cabero. Els de color vermell són conceptes extrets del debat dels diferents companys i companyes. Els nodes i enllaços de color lila sorgeixen del material de l’assignatura “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de l’autor David Jonassen i finalment, els conceptes i les seves relacions de color taronja pertanyen al mapa conceptual de l’avaluació inicial.

Criteris d'avaluació:

1- Amplada i profunditat (jerarquia) de la xarxa: al mapa conceptual de l’avaluació inicial podem trobar una amplada de 15 nodes relacionats entre sí dels quals 1 és un node sense sortida i té una profunditat (jerarquia) de 4 nivells diferents, encara que trobem 2 nodes subordinats que no són més específics que el node superior. També trobem tres nodes centrals: Ciència, tecnologia i globalització. Aquestes característiques ens defineixen un mapa conceptual senzill sense gaire aprofundiment en el tema a tractar. Al mapa conceptual de l’avaluació sumativa la seva amplada és de 54 nodes relacionats entre sí dels quals 2 són sense sortida i té una profunditat d’entre 5 i 6 nivells. Aparentment, totes les relacions jeràrquiques subordinades es manifesten més específiques que el node superior. Hi podem trobar 5 nodes centrals als quals els hi arriben la majoria d’enllaços: Ciència, tecnologia, societat, educació i TIC. Aquestes dades ens indiquen que es tracta d’un mapa conceptual més complex on s’ha aprofundit més respecte al tema a tractar.

2- El nombre de proposicions diferents: al mapa conceptual de l’avaluació inicial, trobem 13 proposicions i al mapa d’avaluació sumativa, 63. L’increment de les proposicions significa que s’han relacionat més conceptes sobre el tema.

3- La ràtio d’exemples: al mapa conceptual inicial no hi ha cap incrustació, és a dir cap exemple dels conceptes treballats. Al mapa conceptual final en trobem 7 incrustacions que expliquen més profundament el concepte a treballar: Revolució tecnològica de la informació, les Tic dins el món laboral, les tecnologies educatives, els canvis conceptuals, les aportacions de la Psicologia i la teoria de la comunicació i els diferents tipus de tecnologies. Aquest ítem ens indica si s’han assolit i integrat bé els diferents conceptes de la matèria que es treballa.

4- La validesa i la síntesi dels enllaços encreuats en diferents proposicions: al mapa conceptual inicial no es troben enllaços encreuats i al mapa final es troben 6 els quals fomenten la relació de nodes situats en diferents parts del mapa donant lloc a un altra nova relació o idea. Per més informació: http://tugimnasiacerebral.com/mapas-conceptuales-y-mentales/que-es-un-mapa-conceptual

5- Nombre de tipus d’enllaç diferents: al mapa inicial podem trobar 6 enllaços diferents dels quals 3 es repeteixen dos vegades, alguns enllaços són massa llargs i no descriuen amb claredat la seva relació. Els enllaços estan utilitzats de forma coherent, ja que els que es repeteixen tenen, en tot moment, el mateix significat. Al mapa final, trobem 7 enllaços diferents que relacionen gairebé tot el mapa conceptual i 3 enllaços que especifiquen els exemples: tipus, elements i corrents. Degut a la magnitud del mapa final es pot dir que els enllaços són escassos recolzant la llei d’escassetat i economia. Els enllaços estan usats de forma coherent, clara i descriptiva en tot el mapa conceptual, ja que el significat d’aquests és el mateix cada vegada que s’utilitzen. Tots dos mapes conceptuals posseeixen relacions jeràrquiques i també de causalitat.

6- La ràtio entre el nombre d’enllaços i el nombre de nodes: la ràtio entre els tipus d’enllaços (6) i els nodes (15) del mapa conceptual inicial és de 0.4 enllaços per cada node, en canvi al mapa conceptual final, els tipus d’enllaços són 10 i els nodes són 54 donant una ràtio de 0.18 enllaços per cada node. El diferencial del primer mapa és més elevat que el del segon donat que al segon hi ha més del doble de nodes. Això significa que la parquedat és més baixa al mapa conceptual final que no a l’inicial.